2. Quan en un forat negre es dóna una singularitat diem que les lleis físiques
i la capacitat de predicció fallen.
Lleis físiques: relacions matemàtiques entre les quantitats de les
magnituds que intervenen en un fenomen físic.
Com en el Big Bang, en un forat negre es dóna una singularitat, és a dir,
les lleis físiques i la capacitat de predicció fallen. En conseqüència, cap
observador extern pot veure què passa a dins.
La singularitat es forma quan la matèria es comprimeix tant que cap força
natural pot equilibrar. En una estrella com el Sol, l’ element interior de la
gravetat està compensat per la pressió exterior de les reaccions nuclears
en el seu nucli. En les estrelles col∙lapsades conegudes com nanes
blanques o estrelles de neutrons, altres forces impedeixen el col∙lapse
final. Tanmateix, si hi ha massa en un volum determinat, l'objecte arriba a
una densitat crítica en la qual no pot impedir la seva col∙lapse final per
formar un forat negre.
Com la gravetat s'imposa a altres forces naturals, una singularitat segueix
les seves pròpies i lleis físiques.
El temps i l'espai, desapareixen totalment, i la gravetat adquireix una força
infinita.

3. Una singularitat pot donar‐ se sempre que hi hagi suficient densitat com
per a que freni la seva expansió i es reculli en un cúmul de forats negres.
Cal remarcar doncs, que per l’ existència d’ un forat negre, ha d’ existir
una singularitat i ha d’ estar limitada en el seu exterior per un horitzó de
successos.
L’ astronòmic i físic alemany, Karl Schwarzschild, va publicar el 1915 un
treball sobre el camp gravitatori d’ una massa en el marc de la teoria
d’ Einstein. L’ equació que dóna el tamany d’ aquest horitzó de successos
per qualsevol cos celeste, una magnitud coneguda amb el nom de radi de
Schwarzschild1 :
M: massa del forat negre
G: constant gravitacional de Newton, que pot calcular‐ se medint la força
d’ atracció entre dos objectes d’ un quilogram cada un, separats per un
metre de distància.
c²: velocitat de la llum
Així mateix el radi de Schwarzschild del Sol és de tres quilòmetres i el de la
Terra, d’ un centímetre.
Allò que passa fora de l’ horitzó de successos en un forat negre, tenen un
comportament com qualsevol objecte còsmic d’ acord a la seva massa: si
el Sol es transformès en un forat negre, la Terra continuaria amb la
mateixa òrbita. Però l’ horitzó de successos s’ incrementaria a mesura que
cresquès la massa del forat.
1
Distància des del centre d'un forat negre a la qual la velocitat necessària per escapar
d’ aquest és igual a la velocitat de la llum.

4. Hi ha observacions que inviten a pensar que en molts centres de galàxies
s’ han format ja forats negres supermassius que han acumulat tanta massa
que el seu tamany ha arribat a un mil∙lió però el seu radi, no supera els 20
UA2. Això significa que no hi ha la possibilitat que un forat negre acabi
amb l’ univers complet.
La noció de singularitat va començar el 1939 quan Robert Oppenheimer,
un físic nord‐ americà va escriure un article sobre les estrelles de
neutrons, on descrivia la conclusió de que una estrella amb suficient
massa pot colapsar‐ se sota l’ acció de la seva pròpia gravetat fins arribar a
un punt adimensional.
Les equacions demostraven que una estrella suficientment gran,
continuaria comprimint‐ se al final de la seva vida, més enllà de la nana
blanca i l’ estrella de neutrons, per convertir‐ se en singularitat.
Va desenvolupar el plantejament d’ una solució de les equacions
d’ Einstein que descrivien un forat negre.
Segons la hipòtesi de la censura còsmica, pel físic i matemàtic britànic
Roger Penrosa, en el moment de la formació d’ aquestes singularitats, no
són visibles, es troben amagades en l’ interior de l’ horitzó d’ un forat i
negre.
Un altre físic britànic, Stephen William Hawking, va recolzar la teoria de
que la creació de l’ Univers va tenir el seu origen a partir d’ una gran
explosió com el Big Bang, surgida d’ una singularitat o un punt de distorció
infinita de l’ espai i el temps.
2
És una unitat de distància aproximadament igual a la distància mitjana entre la Terra i
el Sol i el seu valor, és al voltant de 149.597.870 Km.